Temple Del Judaisme

Temple de Jerusalem té els seus orígens al temple construït pel rei Salomón i que després de la seva destrucció va ser reedificat per Zorobabel després de l'exili a Babilònia. Després de la guerra que li va donar definitivament el tron, el rei Herodes el Gran va portar a terme una obra colossal de reconstrucció total que va començar entre el 20-19 a.C. i que només s'acabaria completament després de 60 anys de treballs. Herodes va doblar l'extensió del Temple antic, per al que va caler construir gegantí murs de contenció a fi de crear una plataforma artificial, ja que el terreny es trobava en pendent de la vall de Cedrón (allà el nivell de la plataforma està a uns 45 metres del terra). Per descarregar el pes, en la cantonada sud-est la plataforma se sostenia en un sistema d'arcs de descàrrega coneguts com a "els estables de Salomó".


El Temple constava de dues parts: l'enorme pòrtic exterior que formava un quadrat porticat en la seva part interna amb enormes columnes delimitava un pati dit "atri dels gentils" al que tots podien accedir fossin jueus o gentils, homes o dones i l'edifici del Temple en si, situat al centre del pati i que va tenir que ser construït per mil capellans ensinistrats en construcció a fi que mans impures no ho profanessin abans de ser consagrat. Un mur sota de mig metre d'altura en la qual havia plaques on es llegia la següent advertència en grec i en llatí: "Cap estranger podrà entrar en la balustrada i recinte que envolten la zona del temple. El que sigui capturat serà reu de mort". Aquest edifici constava de diverses parts diferenciades: tenia nou entrades en que les portes estaven folrades de plaques d'or i plata. Les tres portes occidentals donaven accés al dit "pati de les dones". Des d'aquest, una gran porta de bronze donava accés al "pati dels israelites" on les dones no podien accedir i que estava presidit per un enorme altar de marbre blanc on es feien els sacrificis diaris i després d'ell la façana monumental del recinte sagrat, un edifici en forma de T de marbre blanc i or. Aquest edifici constava de dos recintes: el primer era el Santuari, en que les portes d'or estaven obertes encara que cobertes per cortinatges. En el santuari, al qual només podien accedir sacerdots, es trobava el calendabre de set braços o menorah, símbol d'Israel, la taula del pa ácim i l'altar de l'encens. Més enllà, una enorme cortina tapava el Sancta Santorum, una enorme habitació sense cap tipus de decoració ni moble algun on només podia entrar el summe sacerdot un cop l'any per cremar encens el dia de l'expiació.